FAQ - Preguntes freqüents

Quin és l'origen del projecte?
El punt de partida d'aquest projecte és la idea de "commons" o procomuns, coneguda en diversos llocs com "muntanyes comunals". El concepte de procomú prové de l'Anglaterra medieval, quan es va decidir protegir determinats territoris contra l'expansió dels terrenys de cultiu privats. Era necessari conservar els accessos als diferents territoris i regions. Aquests espais col·lectius després també es van aprofitar i es van gestionar de forma comunitària.
El Banc Comú de Coneixements vol estendre aquest concepte, inicialment lligat al territori, al camp del coneixement i la comunicació: del territori físic ens desplacem al territori de la producció immaterial, és a dir entendre els coneixements i els espais públics de comunicació com camps de propietat comuna a protegir, compartir i estendre.

Quin és l'objectiu de BCC?
Crear, protegir i estendre espais de transmissió i intercanvi de coneixements per a revaloritzar-los com a béns comuns.

Què és BCC?
Una experiència pilot dedicada a investigar mecanismes socials de producció de continguts, educació mútua i participació ciutadana. Una mena de plataforma laboratori on ens preguntem com augmentar els canals de transmissió de coneixements pràctics o significatius i les maneres de compartir-los. BCC aplica la filosofia del copyleft a la transmissió de coneixements.

Què és el copyleft?
El terme copyleft ha trascendit els límits del codi informàtic i a poc a poc es va instal·lant en tots els àmbits de la producció intel·lectual. El copyleft s'ha convertit en la bandera d'un moviment cultural i polític que reuneix tota mena de creadors i treballadors intel·lectuals: músics, escriptors, programadors, editors, juristes, activistes, etc. Bàsicament el terme vol dir "permesa la còpia" i en l'àmbit de la programació informàtica copyleft defineix, abans que res, un concepte jurídic: assenyala que tot programa llicenciat com programari lliure (aquell que permet la còpia, modificació i distribució sense permís de l'autor perquè ja ho ha permès) ha de seguir sent igualment programari lliure en les distribucions, modificades o no, del mateix programa informàtic.
Així, el copyleft garanteix que ningú no pugui apropiar-se d'una aplicació de programari lliure almenys legalment parlant. El copyleft ha passat als béns culturals per a garantir certes llibertats del "públic".
Respecta les lleis actuals que reconeixen invariablement l'autor però li suma la possibilitat de triar, amb plena llibertat, el model de distribució i explotació de les seves obres. (1)

Per què ara sorgeix el copyleft?
La revolució tecnològica ha permès que els béns culturals i els coneixements s'independitzin dels vells formats físics i que es distribueixin per les xarxes telemàtiques de forma potencialment mundial, i amb cost gairebé zero.
Aquest alliberament de la matèria que ha permès la digitalització amaga la promesa de la biblioteca d'Alexandria des de l'ordinador de les nostres cases. (1)

Quina llicència s'utilitza en els continguts produïts en el Banc Comú de Coneixements?
La llicència que utilitzem a BCC és la que permet la còpia, distribució i modificació utilitzant la mateixa llicència i amb fins no comercials.

Quina diferència hi ha entre un banc de temps i el Banc Comú de Coneixements?
Als bancs de temps, el temps és la riquesa principal i per tant la unitat de valor. Els coneixements o el treball són compartits de manera biunívoca: totes les habilitats tenen un valor lligat al mateix temps que es triga en dedicar-lo a altra persona. La vocació del BCC és compartir coneixements de manera plural: un-molts, molts-molts.

Què diferencia l'eina de publicació de vídeos i manuals de BCC de Yahoo! Answers o YouTube?
YouTube assumeix els drets d'autoria de tots els vídeos que estan a la seva pàgina, mentre que BCC usa la llicència copyleft. Yahoo! Answers és una comunitat de preguntes i respostes entre els usuaris, basada en text. BCC utilitza una eina web que, a més de recollir ofertes i demandes de coneixements, ajuda a desenvolupar i establir espais físics (no virtuals) d'intercanvi de coneixements i investiga sobre les maneres de transmissió. L'estructuració col·lectiva i autoorganizada del BCC és la base d'aquesta investigació.

Com hem generat les ofertes i demandes?
Una de les característiques del projecte fins al moment ha estat que no es partia d'una xarxa de persones ja organitzades. Hem utilitzat dues maneres de donar a conèixer el projecte per a formalitzar possibles grups d'usuaris del Banc Comú de Coneixements. D'una banda, cada quinze dies hi havia una trobada en col·legis públics on la gent interessada podia acudir per a informar-se. D'altra banda, es van deixar urnes i formularis en espais socials on es podien dipositar les ofertes i demandes. De la mateixa manera, a la web de BCC, després d'inscriure's, l'usuari també pot introduir aquestes dades.
No obstant això, el sistema que ha funcionat millor i que li dóna sentit a BCC és el que es basa en xarxes personals de confiança: una persona en recomana una altra i aquesta una altra...

Quina mena de coneixements es tracten al BCC?
Les donacions són totalment lliures, però sempre insistim que siguin coneixements significatius, que tinguin sentit per a les persones que els ofereixen, perquè formin part de la seva experiència de vida, o perquè puguin ser clarament útils per a uns altres.

Què són coneixements significatius?
Aquells que involucren la modificació i evolució de la nova informació, són relacionals i es construeixen en funció dels coneixements, habilitats, destreses i experiències prèvies que posseeix l'individu i que estan relacionats amb els seus propis interessos i necessitats. Els mecanismes generadors de coneixement significatiu promouen una motivació i una actitud d'aprenentatge permanent en qualsevol context i situació.

Com es classifiquen els resultats per a trobar la informació?
Mitjançant tags o etiquetes que proposen les mateixes persones que ofereixen el coneixement.

(1) Extractes lleugerament modificats del llibre Copyleft. Manual de uso, VVAA, Ed. Traficantes de Sueños (2006)